Entrevista amb Manuel Delgado, veí del Fort Pienc

Aquest cop hem entrevistat Manuel Delgado, un dels nostres veïns més aguts i combatius….

Explica’ns qui ets, edat, professió i quina relació tens amb el barri de Fort Pienc.

Sóc Manuel Delgado, tinc 59 anys i dono classes d’antropologia a la Universitat de Barcelona. Visc al barri des de 1984, és a dir des de fa més de trenta anys, quan encara al barri li deien Fort Pius.

ManelDelgado_1213

Quins son els reptes que enfrontes en la teva vida diària, a la feina, a l´escola dels teus fills…

En general, intento contribuir a que la gent que m’envolta sigui feliç. Dins del possible, és clar. Si més no ho intento.

Ara, pots tancar els ulls i imagina… com seria la teva vida en un país ideal, la feina ideal, l´escola ideal, una societat tal com t´imagines… obre els ulls i explica’ns com el veus.
Un malson. Un país ideal seria un infern, una pura distòpia. Sense contradiccions, sense conflictes, harmònic, congruent…, un espant. Un país ideal seria aquell la perfecció del qual faria perseguible d’ofici qualsevol desmentiment. Un país ideal sols podria ser un país on la gent fos ideal. Com sigui que molt em temo que no en sóc gens ni mica d’ideal —més aviat al contrari—, jo i tots aquells que no estiguéssim a l’alçada de la idealitat d’aquest país imaginari serien assetjats, castigats o expulsats. De fet és estrany que se’m formuli aquesta pregunta des de l’ANC, que no fa gaire va distribuir un magnífic documental titulat “Un país normal”. Un país normal no és un país ideal. Més aviat és el contrari.

Jo vull viure en un país normal, ple de gent normal, gent com jo, és a dir rara. De fet ja visc en un país bastant normal. El que vull és que sigui millor.

Ho diré d’una altra manera: Catalunya ha estat l’única nació al món que, durant un temps i tampoc fa tant, ha viscut l’experiència extraordinària de autogovernar-se sense Estat

Construir un estat nou, et fa mes por o més il·lusió?

Construir un estat nou sols m’il·lusiona si és un pas endavant per destruir-lo. És a dir, construir un estat nou vol dir, per alguns i algunes, intentar construir un estat socialista —d’un socialisme de nou encuny— i per tant un estat destinat a autoliquidar-se en un moment donat. No cal dir que es tracta d’un objectiu difícil, però no impossible. De fet, Catalunya és segurament l’únic país del món que ha estat governat per ningú durant un cert període de la seva història recent, en ple segle XX. Ho diré d’una altra manera: Catalunya ha estat l’única nació al món que, durant un temps i tampoc fa tant, ha viscut l’experiència extraordinària de autogovernar-se sense Estat. Si va ser possible fa algunes dècades, perquè no pensar que pot tornar a ser-ho?

Creus que val la pena assumir el repte del canvi? Per què?

Val la pena si és per un canvi real, que no pot ser d’estat, sinó de societat. En aquest sentit, el procés soberanista ha de ser un procés per assolir la sobirania popular, entre els objectius de la qual seria bo que estigués no sols la creació de noves estructures d’estat, sinó sobre tot de noves estructures socials.

Anuncis
Tagged with: , , , ,
Arxivat a Actualitat, Entrevistes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Instagram
Des del Central Park a Nova York ens saluda en Francesc. Es veu o no? Compra-li al teu fill la samarreta de l'11S i el veuràs d'un hora lluny. 
Mida nen preu especial. No tenim por.  Tot un clam.
%d bloggers like this: