Entrevista al nostre veí Matthew Tree

Avui comencem un cicle d’entrevistes a veïns del barri.
Explica’ns qui ets, edat, professió i quina relació tens amb el barri de Fort Pienc.
​Sóc escriptor, tinc 56 anys i visc a Fort Pienc des de fa gairebé tretze anys. ​
Matthew Tree, Barcelona 26.07.20013 Fotografia © PERE VIRGILI
Fotografia: Pere Virgili
Quins són els reptes als quals t’enfrontes en la teva vida diaria, a la feina, a l´escola dels teus fills…
​Els reptes canvien amb el temps. Actualment, el repte principal és aconseguir una editorial​ anglesa (o nord-americana) per la novel·la que la meva agent acaba de publicar en una edició promocional; i acabar una nova novel·la, també en anglès. Pel que fa a l’ensenyament, a Fort Pienc hi ha una escola de primària excel·lent, l’Escola Fort Pienc, on van anar els meus fills. I un institut de secundària també excel·lent, Fort Pius, on van actualment. De manera que no he hagut de patir per l’ensenyament dels fills.

 i en què els ciutadans d’origen d’origen africà, llatinoamericà, xinès fossin visibles també entre les classes professionals: diputats, dentistes, actors, professors, jutges etc.

Ara, pots tancar els ulls i imaginar… com seria la teva vida en un país ideal, la feina ideal,  l´escola ideal, una societat tal com t´imagines… Obre els ulls i explica’ns com el veus.
​El país ideal? Un en què el govern és proper i transparent, i que els ciutadans poden criticar i millorar al seu gust a través de tots mecanismes democràtics possibles. Evidentment, un país pròsper i ben administrat en què no hi ha cap exèrcit d’aturats empenyent carros de supermercat pels carrers. Un país en què tothom se sent còmode a la seva manera, vingui d’on vingui i tingui el fenotip que tingui (i en què els ciutadans d’origen d’origen africà, llatinoamericà, xinès fossin visibles també entre les classes professionals: diputats, dentistes, actors, professors, jutges etc. com si fos la cosa més normal –  i més catalana – del món). Un país en què les escoles – totes – siguin públiques, laiques i amb professors dedicats, vocacionals, i ben remunerats (seguint el model finlàndès). Un país en què no hi ha polèmiques lingüístiques perquè no hi ha autoritats forasteres per crear-nos-les. Un país amb un sistema de seguretat social modèlica i eficaç. Un país lliure de la ineficiència crònica de la Renfe (si us plau!) i sense aeroports i AVEs econòmicament insostenibles i objectivament absurds. Un país descentralitzat, en què les comarques no són tractades com una mena de colofó de Barcelona.

 Em fa il·lusió, perquè permetrà que tothom ho pugui reinventar tot

Construir un estat nou, et fa mes por o mes il.lusió? per què?
​Em fa il·lusió, perquè permetrà que tothom ho pugui reinventar tot, des de l’estructura social fins a l’organització territorial. Crec que també aniran sorgint cada cop més cares noves en tots els camps, de persones que no pertanyen, en absolut, a les famoses tres-centes famílies.

 

Creus que val la pena assumir el repte del canvi? Per què?
​Si no ho assumim, ens convertiran en una província espanyola. Al tanto: hi ha províncies espanyoles altament respectables, magnífiques, fins i tot. Però Catalunya és una altra cosa​, és un país dins un estat que no el vol tal com és. Que no el vol català. I que farà tots els possibles perquè deixi de ser-ho (des del 2012, n’ha donat proves abundants). És a dir, si no assumim el repte del canvi, assimirem la pèrdua d’una cultura europea important, l’asfíxia econòmica, la ingerència política constant… Més val assumir el repte del canvi, no?
Anuncis
Tagged with: , , ,
Arxivat a Actualitat, Entrevistes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Instagram
Ara mateix. Arc de Triomf. Cançons per la pau i la llibertat. #llibertatpresospolítics Aquest dilluns 20 comencem. A l'Arc de Triomf a les 8 del vespre. Serà curtet. Puntuals. #llibertatpresospolitics Entre reixes també surt el sol. #llibertatpresospolitics
%d bloggers like this: