Quines conseqüències té la llei de consultes per al 9-N?

parlament-interiorEl text de la llei de consultes no referendàries (pàgines 6 a 12), va ser aprovat el 16 de juliol per la comissió d’afers institucionals del parlament amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP; només PPC i Ciutadans hi van votar en contra. Aquesta llei és el paraigua legal que ha d’aixoplugar la convocatòria de la consulta el 9-N. Ho han decidit els partits que donen suport al dret de decidir: CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, mentre que el PSC se n’ha desmarcat –malgrat que ahir votés a favor del text. Ara, quines conseqüències té aquesta llei amb vista a la consulta del 9-N?

La norma, que regula el procediment de convocatòria de les consultes no referendàries i més sistemes de participació, pretén desplegar les competències exclusives en matèria de consultes populars i participació ciutadana que preveu l‘estatut. A més, segons l’exposició de motius de la proposició de llei, també s’adiu amb ‘el principi democràtic’ establert a la constitució espanyola.

La independència, objecte de la consulta

D’acord amb el text legislatiu, es podran organitzar consultes d’àmbit nacional o local, i també sectorial, sempre que el contingut de les preguntes o propostes de la consulta s’emmarqui en les competències de la institució que la convoqui. En el cas del 9-N, de la Generalitat. Els partits sobiranistes diuen que preguntar sobre la independència és competència de la Generalitat i, per tant, es pot emmarcar en aquesta llei. En canvi, el PSC considera que la sobirania és matèria reservada a l’estat i no és una qüestió que es pugui decidir a través d’aquesta llei.

La majoria dels partits ha decidit de portar una part de l’articulat de la llei al Consell de Garanties Estatuàries (CGE), per tal que dictamini si encaixa amb l’estatut i la constitució espanyola. Es preveu que al setembre s’aprovi en el plenari definitivament.

Qui podrà votar el 9-N?

El text de la llei de consultes diu qui és legitimat a participar en les consultes populars, d’una manera genèrica, no pas específica de cada convocatòria. D’acord amb el text, poden ser cridats a participar en les consultes populars no referendàries els més grans de setze anys amb la condició política de catalans –inclou els residents a l’estranger que s’inscriguin voluntàriament al registre de catalans i catalanes a l’exterior–; els ciutadans d’estats membres de la Unió Europea amb un any de residència continuada a Catalunya; i persones provinents de països de fora de la UE que acreditin un període de residència continuat de tres anys. Aquest conjunt de població serà inscrit en el registre de participació, que inclourà tots els qui podran participar en les consultes previstes per la llei. Ara, aquesta llei no preveu que puguin participar en les consultes no referendàries els catalans residents en alguna altra comunitat autònoma de l’estat espanyol.

Aquest és, doncs, el conjunt de població que pot votar en les consultes previstes per la llei, però no vol dir necessàriament que siguin tots els qui podran votar el 9-N. La llei de consultes preveu que el decret de convocatòria de cada consulta –signat pel govern– defineixi, entre tota aquesta població, qui podrà votar en cada cas: ‘El decret o acte de convocatòria de la consulta ha de delimitar, amb ple respecte a les exigències derivades del principi d’igualtat/no discriminació, les persones que hi poden participar.’ Aquesta delimitació, diu el text, es farà d’acord amb l’àmbit territorial i segons ‘els interessos afectats directament per l’objecte de la pregunta’, amb l’objectiu d’identificar d’una manera clara i objectiva el col·lectiu al qual s’adreça la convocatòria.

Així doncs, serà en el decret de convocatòria que signi el president de la Generalitat on es definirà exactament qui votarà el dia 9 de novembre.

Què més definirà el decret de convocatòria de la consulta?

El decret de convocatòria determina la pregunta de la consulta, les persones que hi poden participar, les modalitats de votació i les regles específiques de la consulta. És també en cada decret on es defineix com es calcularà l’opció guanyadora. En el cas del 9-N, recordem que hi ha tres respostes possibles: ‘sí-sí’, ‘sí-no’ i ‘no’, i encara no se sap com es comptabilitzaran els resultats.

El paper de la Comissió de Control

El text aprovat en comissió preveu la creació de la Comissió de Control. Aquest òrgan seria l’encarregat de garantir que les consultes populars s’ajustessin al marc legal i es compondria de set juristes i politòlegs escollits per una majoria de 3/5 parts del ple del Parlament.

D’aquesta manera es redueix la possibilitat que sigui una sindicatura electoral catalana –emmarcada en la llei electoral ara per ara encallada al Parlament-  qui supervisi el compliment de totes les garanties a l’hora de votar el proper 9 de Novembre. Sembla doncs, que la consulta es farà sense administració electoral pròpiament dita.

La vinculació del resultat de la consulta

D’acord amb el text, les consultes promogudes tenen per finalitat saber l’opinió de la població sobre una qüestió, i el resultat no té caràcter vinculant. Així i tot, els poders públics que la convoquin s’hauran de pronunciar sobre la repercussió de la votació en un termini màxim de dos mesos. El resultat de la consulta del 9-N doncs, no serà vinculant jurídicament, però sí políticament, perquè obligarà les institucions catalanes a actuar.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) exposa en el primer informe (p.191) que, en cas d’una victòria del ‘sí’ a la independència, la Generalitat hauria de proposar a l’estat espanyol un projecte de secessió. Això es podria fer per la via legal existent (espanyola) o no. Segons el CATN, es podria presentar una iniciativa de reforma constitucional –on preveuen un blocatge de l’estat i l’inconvenient que al final hi ha d’haver un referèndum obligatori i vinculant a tot l’estat espanyol– o establir una negociació directa per decidir els termes de la separació.

Font: Vilaweb

Anuncis
Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Actualitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Instagram
Des del Central Park a Nova York ens saluda en Francesc. Es veu o no? Compra-li al teu fill la samarreta de l'11S i el veuràs d'un hora lluny. 
Mida nen preu especial. No tenim por.  Tot un clam.
%d bloggers like this: